Schlachtensee

Dijous, 9 d'agost. dos quarts de vuit del matí

Berlín és, si més no en aparença, la ciutat total. Un lloc on hi ha de tot, d'on no cal sortir per a res. I, una mostra d'aquesta afirmació és el nostre tastet de natura d'ahir.

A una hora d'agrabable trajecte amb S-Bahn de casa, hom arriba a l'altra punta de Berlín. Allà, un bosc d'arbres ferms, et rep a les portes de l'Estació i t'acompanya, si vols, una bona estona.

Schlachtensee és un llac allargassat on els edificis desapareixen i les aigües s'omplen de gent necessitada de fresca en temps xafogosos.

La gent s'ubica en qualsevol replà dins del bosc o vora el llac, entre els arbres. A mí, mentre busquem el nostre lloc, em recorda a un pantà de Taradell de dimensions gegants.

Trobat el lloc, ens banyem i xipollegem entre ànecs de diverses espècies i grups, alguns familiars, d'altres d'amistat, que ens acompanyen al nostre trosset.

Aquí, a diferència del Weissensee, la gent no ve a prendre el sol, ve a remullar-se i passar tan temps com sia possible dins de l'aigua. I, per aquest fet, els matalassos i flotadors de plàstic hi sovintegen amb escreix i, fins i tot, en trobem amb para-sols incorporats.

Hi ha gent, molta gent. Se'n veu per tots els racons on no hi ha la soca d'un arbre. Malgrat això, la pau que s'hi respira i la llibertat que s'hi viu són especials i ens acaben captivant per passar un jorn genial.

I vet aquí que, després de la cerveseta de torn, el tren ens gronxa massa i jo vaig pesant figues, mentre la família se n'enriu i fa xerinola.

La tarda doncs serà relaxada i casolana. Avui no hi haurà parc ni escapada. Bé, si. La Susana anirà a comprar els indefugibles records, mentre naltros fem banys i descansos de tarda. I, ja de tard, el veí de sota se'ns queixarà per una breu carrera del menut per a Fer l'últim pipí del dia al vàter.