Mentre les criatures juguen a la banyera per treure's la pols acumulada, un hom inicia les notes d'un dia força complert on, viatjar amb nens mana, els transports públics ens han tornat a portar amunt i avall per la ciutat i la calma segueix dirigint les nostres passes.
De primer, hem anat a visitar el paradís dels taxidermistes, una de les tres grans potes que sustenten al prestigiós Museu d'Història Natural, conjuntament amb les seves animacions digitals - que fan reviure bèsties ja desaparegudes o donar un tomb pels orígens de la vida - i els impressionants esquelets de dinosaures, incloent un T. Rex que es veu que vivia, carrer amunt, carrer avall, allà on avui s'alça el museu.
L'atractiu de reviure aquests immensos esquelets ja paga la pena de la visita amb menuts.
En sortir, i a quatre parades de bus del Museu, anem a un imperdible berlinés, si més no pels amants de la Història més mediàtica: la Brandenburger Tör és exactament el què hom espera: un monument franquejat d'embaixades i farcit de vida als seus peus.
I com no n'hi ha dos sense tres i avui el menut i la menuda sembla que són en mode possitiu, travessem la porta, girem a l'esquerra i juguem a fet i l'amagada entre les roques del Shifting Denkmal für die ermordeten Juden Europas, un immens monument per no oblidar temps de guerra, extermini i bogeria.
Cansats ja del passeig, passem per un tram de carrer forbbiden al trànsit rodat i amb somrients policies vigilant-lo. A mà esquerra, l'ambaixada britànica; a mà dreta, un edifici del Bundesrat. I just al davant, el carrer on prendrem un bus de dos pisos que ens aproparà de nou al nostre pisset berlinès.
La veritat és que en Bruno, l'afable canari que ens vam trobar el primer dia al tren d'Schonefeld a Berlín, va ser un bon àngel del camí i, llur recomanació de comprar l'abonament de 7 dies de transport públic, tot un encert en comparació amb la Welcome Card, que, si bé és cert que inclou descomptes a diversos museus i atraccions, no resulta gaire adequada quan viatges amb mainada de menys de 6 anys i, per tant, poc avesada a menjar museus i similars.
Així és com, la tarda, ha estat de nou de gronxadors i vida de barri. Vida de barri i banquet tan propis d'aquests moments vitals on, els rituals, perviuen en vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada