Sortim ben d'hora, ben d'hora i arribem al Prat amb opció de fer el darrer cafè abans de posar-nos a la interminable i avorrida cua dels pàries non-priority de la baix cost de torn.
Un cop dins la carraca amb ales, encara hem d'esperar uns bons 20 minutets, ja que hem perdut el torn d'alçar-nos pels aires.
Detalls del vol, amb retard inclòs, a banda, arribem a Schöenfeld prou vius, si tenim present l'enlairament i sobretot un aterratge on, un servidor, esperava la patinada de rodes i l'accident fatal.
L'aeroport, de llargs passadissos i mancat de comerços, ens sorprèn per llur austeritat.
Però les connexions entre l'aeroport i la ciutat són múltiples i variades. Nosaltres escollim un tren ràpid que, en les cartelleres, anomenen RB14. Una sola parada i ja som a the ring, la línia dels trens S que volta Berlín i que, en poc temps, ens deixa a Preslauer Allee, la parada del barri on viurem aquests dies d'estada a Berlín.
Pel camí, missatges creuats amb uns amfitrions totalment lliurats a la nostra arribada i els possibles imprevistos del camí, humor inclòs:
[1/8 14:00] Amit Berlin: Your name is Susana Vega? Seriously?
[1/8 14:00] Susana Vega: Si
[1/8 14:00] Susana Vega: 😬
[1/8 14:00] Leo: Niiice
[1/8 14:00] Amit Berlin: :) inlove susanna Vega
[1/8 14:00] Susana Vega: But i can't sing 😄
[1/8 14:00] Amit Berlin: I love*
[1/8 14:00] Susana Vega: 🤣🤣🤣
[1/8 14:00] Amit Berlin: Niether can she
[1/8 14:00] Amit Berlin: But shes still amazing
[1/8 14:05] Amit Berlin: I love Suzanne Vega. Now I'm going to listen to he all day.
[1/8 14:12] Leo: ! Same here
[1/8 14:12] Leo: Hahah
[1/8 14:13] Leo: Thanks forh this one !
[1/8 14:13] Leo: Me i like Luca of course ..’or is it luka?
[1/8 14:13] Leo: Hahah
[1/8 14:22] Amit Berlin: Luca. I've lived on a second floor
[1/8 14:23] Leo: ;)
L'Amitt i el seu fidel escuder, en Leo, ens cedeixen un bon lloc on passar aquests dies de vacances com un berlinès més d'un barri que, tan bon punt tenim oportunitat de passejar-lo, ens pacifica i enamora.
L'apartament respira història i vida pels quatre costats. Història i vida d'una desapareguda DDR que ha deixat el llegat funcional i utilitari d'aquests edificis amb pati farcit de bicicletes i joguines per a infants.
Un lletraferit com jo gaudeix amb les estanteries farcides de llibres en alemany, anglès, italià i hebreu. Una col·lecció on destaquen libretos d'òperes de Mozart i peces de Schubert que em recorden que el nostre amic és baix i baríton operístic, tot una sorpresa quan ho vam trobar.
Dels llibres que hi trobo, em crida l'atenció una novel·la memorística d'un tal Sebastian Haffner que, publicada pel seu fill un cop difunt l'autor, s'endinsa en la història de l'Alemanya d'entreguerres sota l'explícit títol de Seguint Hitler. una memòria.
Aquesta serà la lectura d'aquests nou dies a Berlín, la lectura que em farà tenir moments propis dins d'unes vacances familiars.
I aquí som doncs, després de fer vida de barri amb la visita a un supermercat i a un dels molts parcs infantils que sovintegen en una ciutat que, des d'aquest indret, sembla feta a mida de nens i nenes.
Un gran inici, certament. Un bon inici que presagia deu dies excepcionals... o no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada