Últim vespre berlinès. Aquest viatge ja s'acaba i avui ha tocat descobrir la proximitat, el barri que ens ha acollit i alguns tresors que, voltant els seus carrers, un hom pot trobar-hi, com ara, carrers afables, llocs amables, espais únics i una kaffehaus molt especial.
Però, no ens avancem al dia, comencem pel principi i anem rodant per aquest trosset de món que, crec, ens ha encisat a totes quatre.
Kiezkin kinder kaffee
A quatre passes de casa, ens trobem el Kiezkin, un de tants cafès amb espais de joc i lectura per a les criatures on, les i els adults, podem fer el got de manera relaxada.
Aquest, a més a més, comparteix plaça verda amb un espai de culumpius, un sala cultural i unes taules del que, després d'aquests dies a Berlín, ens assembla que és l'esport més popular de la ciutat: el ping-pong.
Kulturbrauerei
La Kulturbrauerei és una antiga fàbrica de cervesa reconvertida en barri cultural i creatiu. I anàvem per curiositat i en vàrem sortir enamorats. Potser fou l'aire que s'hi respira, potser l'exposició fotogràfica de la Revolució de 1968 a l'Ost-Berlin, o potser l'excel·lent Museu que s'hi allotja. Ho desconec, però l'espai respira amor i vida per tots els racons i permet reconciliar-se amb la història quotidiana d'aquesta ciutat.
Cal dir que el Museu de la vida quotidiana a l'Alemanya de l'Est que s'hi allotja és de visita imprescindible per comprovar com la història es pot exposar de manera oberta i sincera, deixant que cadascú se'n faci pròpia opinió i no pas carregada d'ideologia i perjudicials judicis de valor com passa al cèntric Museu de la DDR.
Entre d'altres, jo em quedo amb dues imatges en la memòria:
I just darrera de la Kulturbrauerei, una joia de la cultura alemana i de la història universal: El gairebé bicentenari Praten, espai de trobada, debat i més, on s'han viscut grans moments de la història del moviment obrer.
El Prater és un mar de taules immens, un teatre a l'aire lliure i força gent, essent com són les 2 del migdia, hora poc propícia per aquests indrets de festa, rialles, converses i llunàtica disbauxa al voltant de la font de la felicitat:
Oncle Philipp Spielzeug Workstaat
Amb la panxa farcideta de civada i porc, seguim el rumiatge pels carrers d'aquest barri en direcció a un indret on la màgia es fa realitat i, just posar el peu a la botiga, et tornes un nen de cop.
Un caos perfecte de joguines noves i de segona mà que fa les delícies de xics i grans i de la que un hom no en sortiria mai, tot retrobant aquelles velles amistats que ens van acompanyar quan el joc era la nostra feina principal.
El cansament acumulat porta al més menut de tots al país dels somnis. Amb ell en braços doncs tornem per dinar a casa i així prendre aire abans de seguir amb la tradició dels Kaffeehaus.
Fröbelplatz
La Fröbelplatz possiblement tingui l'espai de jocs infantil menys transitat del barri, però el passeig desde casa és breu i, pel camí, sempre hi trobes alguna curiositat sobre el dia a dia de la ciutadania berlinesa.
Aquesta tarda, són tres polits sense sostre fent la cervesa a la fresca i comentant la barbacoa que, un xic més enllà, està preparant una família del veïnat.
Ja més avall, la pista poliesportiva pública és ocupada per un pare i un fill que fan xuts a una porteria de ferro, mentre un grup de joves fa un 2 contra 2 en una de les cistelles del camp. Darrera seu, l'esport més practicat pels carrers i places de Berlín: el ping-pong.
Atopia Kaffeehaus
El cel va vestint-se de crepuscle i, igual com el nostre viatge, el sol es va ponent.
És l'hora del comiat a Preslauer Berg, el barri que ens ha acollit i on hem pogut viure com uns berlinesos més, lluny del massificat Mitte i llurs zones més turistificades.
Hom diu que, si tens el virus del viatge, cal abandonar el turisme per a viure com un veí més. Vull creure que, nosaltres, ho hem aconseguit, que hem viscut la ciutat com una família berlinesa més. I aquest pensament és el que em ronda pel cap, mentres fem la darrera cervesa en un no-lloc que ha quedat fora del temps però que, com a veïnes de Preslauer Berg, ens ha cridat l'atenció des del primer dia.
L'Atopia Kaffehaus és, com nosaltres, com aquest viatge, potser com tot el món, un espai divers i dispers on fugir, desertar i donar un toc lúdic a la quotidianitat.
Marxem amb una nova foto de l'Eva, marxem amb la voluntat d'haver dit quelcom de Berlín que, a més de literari, sigui útil per qui vulgui venir.
Gesundheit, danke und auf Wiedersehen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada