Aquí, com a casa, son de despertar-nos a les petites i ronsejar pel llit una bona estona.
Bé, jo lo del ronseig no ho porto gaire bé i suposo que, per això, escric a volta lliure les memòries del jorn d'ahir.
Ahir al matí vàrem anar a passejar pel parc públic més antic d'Alemanya: el Volkspark Friedrichshain. Un lloc de gàudi verd enmig de la ciutat.
El motiu de la visita era refrescar-nos de la calorada berlinesa i així ho vam poder fer en un rierol habilitat pel bany infantil i en un d'aquests espais on l'aigua és element de joc per la quitxalla i que en diuen plansche.
En acabar la remullada a ritme d'infant, l'eficiència transport públic ens retornà cap a casa per dinar.
Dinar, capcinada curta i, de nou al carrer per visitar un espai que, tot i llurs reduïdes dimensions - me l'imaginave més gran - és un paradís per als petits.
El Lego Discovery Center, combinat amb l'espectacular centre comercial on és ubicat, és visita obligada per conèixer el Berlín, capital dels negocis. Oi més quan, en sortir i anar a cercar el bus, aterres al Boulevard Das Stars, veritable maussoleu del cinema alemany i llurs rutilants estrelles.
M'hagués agradat apropar-me a les tres famoses atraccions que ens envoltaven: la Porta de Brandenburg, el Check Point Charlie o el memorial dels jueus. Però viatjar amb criatures de 5 i 3 anys escurça les possibilitats i redueix el radi d'acció de les visites.
En qualsevol cas, un nou bon dia, malgrat haver d'exercir l'autoritat paterna massa sovint pel meu gust. Un dia que també ha tingut un moment de record per l'Espanya que hagués pogut ser, però que el Poder no va deixar ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada