Bonus post: Una lectura berlinesa

Diumenge, 12 d'agost de 2018, a les petites. El cau de l'ós, Can Pepitu, Taradell

Si heu seguit, més o menys, les desventures dels MauVe tal i com un servidor ha estat capaç d'escriure-les, no se us haurà passat per alt que, més enllà, d'un viatge en família - amb un nen de 3 anys i una nena de 5 com a estàndards de la mateixa -, un hom ha cercat capbussar-se en una de les grans ciutats on la humanitat ha donat el millor i el pitjor d'ella mateixa.

La tria de l'allotjament, de manera més o menys conscient i coincident amb el polèmic #metwo ha ajudat, i força, en aquesta finalitat.

I és que l'Amitt, el nostre amfitrió, és un home llegit que posa a disposició del viatger una breu, però interessant  i diversa biblioteca en tres idiomes. - alemany, anglès i hebreu - més algun libreto operístic on partitura i lletra van de la mà i fan les delícies d'aquells que, com el mateix Amitt, tenen la música i el cant, per vocacional ofici.

Entre els llibres de Ca l'Amitt de Preslauer Berg, un em crida amb força l'atenció. El trec, el fullejo i me l'empaso a glopets lectors durant aquests deu berlinesos dies.

Defaying Hitler és un llibre absorbent, és un mirall a un passat molt present, és essència i és memoria. És, al capdavall, llibertat, puresa i entreteniment, tot parafrasejant David Bowie, un dels habitants temporals més coneguts de la ciutat de l'ós.

I és que el Defaying respon, des de les vivències d'un ciutadà alemany mundà i corrent, dues preguntes molt complexes i que cap persona vol respondre de manera directa: 1/ com vau deixar sorgir el monstre? 2/ com va poder créixer l'horror sense oposició?

Dues preguntes que interpelen no només als alemanys d'entreguerres, sinó també a la resta d'una humanitat que, seguint les  pàgines del llibre, estem reproduïnt fil per randa allò que va succeïr al melic d'Europa, però ara amb una dimensió universal que fa feredat.

L'adopció del discurs de l'odi contra el diferent per part dels partits d'ordre, la ingerència del partidisme, per dir-ho fi, en la justícia i els tribunals, tot usant la llei com a armament partidista, o la por a l'altre com a base de tot. Elements tots ells calcats d'aquells temps que ara es viuen mentre la gent, amb voluntat inconscient, s'allunya de la política i el poder i s'apropa al cabaret i la festa d'un show-business que també rememora aquelles èpoques prèvies al terror més deshumanitzat.

Passatgers d'aquest viatge, si en teniu oportunitat, llegiu aquest llibre i traieu-ne les vostres conclusions. I, un cop fet,  acompanyeu la resposta amb l'amor al diferent que es deriva de l'esbojerrat ritme berlinès, el ritme d'una ciutat de la qual, si t'hi capbusses, en surts reforçat o enfonsat com a persona i ésser humà.